És guai! Prova-ho, és barat i mola!!!. Segurament coses com estes van escoltar Alberto i Pablo, uns jóvens madrilenys de 18 anys abans de morir a l’experimentar els “efectes guai” de l’herba talpera (“estramonio”).

L’herba talpera és una planta tòxica molt verinosa, coneguda des de l’antiguitat per les seues propietats al•lucinògenes. En l’Edat Mitjana, quan encara es pensava que la terra era plana i els coneixements científics eren escassos, s’utilitzava en actes de bruixeria i xamanisme perquè provocava, en qui ho consumia, deliris, agitació i distorsions en la percepció de la realitat. Estos efectes s’entenien –Erròniament- com a visions i contactes amb una font de saviesa superior, i s’induïen per a predir esdeveniments futurs i estimular el fenomen de l’endevinació.
En l’actualitat sabem que, amb alguns dels principis actius d’esta planta, s’elaboren medicaments per a tractar malalties concretes, però sense control de la dosi, és a dir, presa amb fins recreatius (per exemple, entre amics per a divertir-se o experimentar), és una substància tremendament perillosa ja que la seua elevada toxicitat pot provocar un atac de cor fulminant, com els va ocórrer el passat estiu a dos jóvens difunts a Madrid, després de la ingesta d’herba talpera.
Els seus efectes poden ser altament danyosos tant si es consumix fumada o amb infusions, i les seues propietats al•lucinògenes poden provocar seriosos desequilibris psicològics que poden derivar en trastorns mentals greus. D’altra banda, la mescla d’esta substància amb l’alcohol o altres drogues pot provocar un còctel químic mortal, és a dir, tot al contrari del que un busca quan va de festa.

Prendre herba talpera és superperillós. No et fies si algú et diu el contrari.

Javier Costa. Psicòleg de la Unitat de Prevenció Comunitària en Conductes Addictives del M.I. Ajuntament de Xàbia.