Els estudis ho diuen clar: a partir dels 12 anys hi ha algun tipus de contacte amb continguts pornogràfics. Els jóvens vivim en un món digital i l’accés a aquest tipus d’informació, gratuïta i anònima, és la cosa més fàcil.
Eixa facilitat en poder accedir a aquest tipus de contingut, sense una formació sexual apropiada, pot fer-nos creure que el que veiem és la realitat, i no un producte destinat al consum fàcil i a crear fins i tot addició… Però el que ha de quedar clar és que el porno no té res a veure amb el sexe real…
Anem a veure algunes característiques que poden donar lloc a confusions i donar-nos una visió falsa de la realitat:

-La primera i més perillosa: una relació sexual no pot estar basada en la dominació de l’home, que moltes voltes aplega a la humiliació, la violència i fins i tot a la violació. Les relacions sexuals han de ser consentides i consensuades entre la parella.

-La dona no és un objecte per satisfer sexualment a l’home: les relacions sexuals han de ser recíproques en la parella.

-A la pornografia es busca l’efectivitat sexual, però hem de tindre en compte que no tenim per què acceptar totes les pràctiques sexuals si no ho desitgem.

-Ens poden crear problemes d’autoestima, els cossos espectaculars de mesures XXL la grandaria del penis o dels pits que apareixen en pantalla, no corresponen a la mitjana real. Els actors i actrius totalment depilats i tatuats no són el model estètic a seguir.

-Els preliminars han de ser una part important en el sexe: carícies, massatges, besar-se…, i això en el porno és inexistent. A la relació sexual ha de predominar la calma i fins i tot el “romanticisme” en compte de postures increïbles i intenses de tot tipus, on moltes voltes predomina la violència.

-Trios, sexe en grup… són situacions que no són gens habituals en el món real.

Conclusió: el porno et dona una visió distorsionada de les relacions sexuals, són filmacions que a més a més generen addicció i que per a res han de ser el model de la nostra sexualitat.